SciELO - Scientific Electronic Library Online

 
 número90Estratégias sociais criativas em Barcelona: O caso do walden-7Conflitos urbanos e mobilização de cidadãos: reflexões a partir de Barcelona índice de autoresíndice de assuntosPesquisa de artigos
Home Pagelista alfabética de periódicos  

Serviços Personalizados

Journal

Artigo

Indicadores

Links relacionados

  • Não possue artigos similaresSimilares em SciELO

Compartilhar


Finisterra - Revista Portuguesa de Geografia

versão impressa ISSN 0430-5027

Finisterra  n.90 Lisboa  2010

 

Una posible geografía de las identidades de Barcelona. El caso del barrio de la Vila de Gràcia

 

Enric Mendizàbal*

*Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. E-mail: enric.mendizabal@uab.cat

 

RESUMEN – En este texto se hará una reflexión sobre las identidades socio territoriales de Barcelona. En la introducción se discutirá brevemente el concepto de identidad desde la geografía. En la segunda se tratará de las distintas identidades de Barcelona a partir de una geografía de los barrios. En la tercera se tratará el caso del barrio de la Vila de Gràcia, un ejemplo de las identidades peculiares dentro de una metrópoli.

Palabras clave: Geografía histórica, geografía cultural, identidad, Barcelona, Vila de Gràcia.

 

Uma possível geografia das identidades em Barcelona. O caso do bairro da Vila de Gràcia.

RESUMO – Neste texto faz-se uma reflexão sobre as identidades socioterritoriais de Barcelona. Na introdução discute-se brevemente o conceito de identidade na prespectiva da geografia. Na segunda trata-se das diferentes identidades em Barcelona, a partir da geografia dos seus bairros. A terceira parte centra-se no bairro da Vila de Gràcia, um exemplo de identidade peculiar numa metrópole.

Palavras-chave: Geografia histórica, geografia cultural, identidade, Barcelona, Vila de Gràcia.

 

A geography of the identities of Barcelona. The case of Gràcia District.

Abstract – This article reflects upon Barcelona’s social and territorial identities. The concept of “identity” is presented in the introduction and discussed from a geographical perspective. The second part focuses on the various identities of the city of Barcelona and of its districts. Finally, the third part of the article discusses the case of the Gràcia district – a particularly interesting example of a district with a strong specific identity in the context of a metropolis.

Key words: Historical geography, cultural geography, identity, Barcelona, Gràcia.

 

Pour une geographie des identites à Barcelone. Le cas du quartier de Vila de Gràcia.

RESUME – On présente d’abord une réflexion sur les identités socio-territoriales présentes à Barcelone. On discute ensuite ce qu’est une identité, du point de vue de la Géographie. Puis on distingue les diverses identités présentes à Barcelone selon la géographie des quartiers. Finalement est présenté un exemple particulier, celui du quartier de Vila de Gràcia.

Mots clés: Géographie historique, Géographie culturelle, identité, Barcelona, Gràcia.

 

Full text only available in PDF format.

Texto completo disponível apenas em PDF.

 

BIBLIOGRAFÍA

Alberch R (dir.) (1997-2000) Els barris de Barcelona. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Alcoff LM, Mendieta E (eds.) (2003) Identities: race, class, gender, and nationality. Blackwell, Malden (USA).

Anderson B (2003) Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism. Verso, London.

Aviñoa X (1985) La música i el modernisme. Curial, Barcelona.

Blunt A (2003) Home and identity. Life stories in text and in person. In Blunt A, Gruffudd P, May J, Ogborn M, Pinder D (eds.) Cultural geography in practice. Arnold, London: 71-90.

Brasó M (1950) Album histórico y gráfico de Gracia. [s.n.], Barcelona.

Busquets J (2004) Barcelona. Evolución urbanística de una capital compacta. Ediciones del Serbal, Barcelona.

Busquets J (1992) Barcelona. Evolución urbanística de una ciudad compacta. Mapfre, Madrid.

Capel H (2005) El modelo Barcelona. Un examen crítico. Ediciones del Serbal, Barcelona.

Cardim P (coord.) (1998) A História: entre memória e invenção. Publicações Europa-América, Lisboa.

Carreras C (1993) Geografia urbana de Barcelona. Espai mediterrani, temps europeu. Oikos-tau, Vilassar de Mar.

Casassas L, Riba O (1992) Morfologia de la Rambla barcelonina. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 33-34: 9-27.         [ Links ]

Castellà E (2006) Les masies de Gràcia: vestigis d’una ruralia històrica. Taller d’Història de Gràcia, Barcelona.

Castillo A (1945) De la Puerta del Ángel a la Plaza de Lesseps: ensayo de biología urbana 18211945. Dalmau, Barcelona.

Chifoni C (1997) Història de la vila de Gràcia. In Alberch R (dir.) Els barris de Barcelona. Volum III Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris. Enciclopèdia Catalana, Barcelona: 27-50.

Cirici A (1973) Barcelona ciutat d’art. Teide, Barcelona.

Cirici A (1971) Barcelona pam a pam. Teide, Barcelona.

Clua A (2005) Apropament i distinció de la geografia cultural i els estudis culturals. Per una major pràctica de la teoria crítica. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 59: 89-104.         [ Links ]

Contel JM (2008) Gràcia, temps de bombes, temps de refugis. El subsòl com a supervivència. Taller d’Història de Gràcia, Barcelona.

Fabre J, Huertas JM (1997) Els barris del districte de Gràcia. In Alberch R (dir.) Els barris de Barcelona. Volum III Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris. Enciclopèdia Catalana, Barcelona: 51-104.

Fabre J, Huertas JM (1976-1977) Tots els barris de Barcelona. Edicions 62, Barcelona.

Fàbregas X (1975) Les formes de diversió en la societat catalana romàntica. Curial, Barcelona.

Ferras R (1977) Barcelona, croissance d’une métropole. Anthropos, París.

Garcia Ramon MD (1999) Canvi o continuïtat en la geografia cultural? Notes a l’entorn de Cultural Turns/Geographical Turns (Oxford, Setembre De 1997). Documents d’Ànàlisi Geogràfica, 34: 35-40.         [ Links ]

Graham B (2000) The past in place: historical geographies of identity. In Graham B, Nash C (eds.) Modern historical geographies. Longman, Harlow: 70-99.

Guibernau M (2007) The identity of nations. Polity Press, Cambridge.

Harris M (1981) America Now: The Anthropology of a Changing Culture. Simon & Schuster, New York.

Hastings A (1997) The construction of the nationhood. Ethnicity, religion and nationalism. Cambridge University Press, Cambridge.

Hobsbabwm E J, Ranger T (eds.) (1983) The invention of tradition. Cambridge University Press, Cambridge.

Hooson D (ed.) (1994) Geography and national indentity. Blackwell, Oxford.

Infantes V, López F, Botrel JF (eds.) (2003) Historia de la edición y de la lectura en España 14721914. Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid.

Laburthe-Tolra, Ph, Warnier J P (1998) Etnología y antropología. Madrid: Akal.

Lafarga J (2001) Gràcia: de rural a urbana. Taller d’Història de Gràcia, Barcelona.

Lafarga J (2000) Itinerari geogràfic per l’antiga vila de Gràcia. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 49: 253-266.         [ Links ]

Maalouf A (2002) As identidades assassinas. Difel, Lisboa.

Marín M (2006) Història del franquisme a Catalunya. Eumo, Vic.

Martins G d’Oliveira (2007) Portugal. Identidade e diferença. Gradiva, Lisboa.

Mattoso J (2008) A identidade nacional. Gradiva, Lisboa.

Mendizàbal E (1999) Algunes reflexions sobre la (nova) geografia cultural des de la perifèria. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 34: 119-132.         [ Links ]

Mendizàbal E (1989) La Barcelona que s’està construint. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 20: 11-20.         [ Links ]

Mendizàbal E (1986) Urban geography of Catalonia. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número especial per a la celebració de la Conferència Regional dels Països Mediterranis, (U.G.I.): 65-86.

Mitchell D (2000) Cultural geography. A critical introduction. Blackwell, London.

Nadal F (1990) Los nacionalismos y la geografía. Geocrítica, 86: 3-45.        [ Links ]

Nadal F (1987) Burgueses, burócratas y territorio: la política territorial en la España del siglo XIX. Instituto de Estudios de Administración Local, Madrid.

Nadal F (1985) Burgueses contra el municipalismo. La configuración de la Gran Barcelona y las anexiones de municipios (1874-1904). Geocrítica, 59-60: 5-99.         [ Links ]

Nogué J (1998) Nacionalismo y territorio. Milenio, Lérida.

Nogué J, Albet A (2004) Cartografía de los cambios sociales y culturales. In Romero J (ed.). Geografía humana. Ariel, Barcelona: 159-202.

Panelli R (2004) Social geographies. From differences to action. Sage, London.

Patrício C (2005) Globalização e espaços de referência identitária. Finisterra – Revista Portuguesa de Geografia, XL(79): 223-236.         [ Links ]

Pujadas JJ (1993) Identidad cultural de los pueblos. Eudema, Madrid.

Roca J (1870) La contribución de sangre. Sucesos de Barcelona, Gracia y pueblos comarcanos en la última insurrección (abril de 1870). Librería Española de I. López, Barcelona [edición facsímil del Taller d’Història de Gràcia, 2004]

Rodoreda M (1962) La plaça del Diamant. Club Editor, Barcelona. [traducción al portugués: A Praça do Diamante, Dom Quixote, Lisboa, 1998].

Salvador E (1989) Les eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986. Context polític i resultats electorals. Ajuntament de Barcelona-Fundació Jaume Bofill, Barcelona.

Segura A (1993) Burgesia i propietat de la terra a Catalunya en el segle XIX: les comarques barcelonines. Curial, Barcelona.

Segura C, Farré E, Camps E (2001) Les places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d’Història de Gràcia, Barcelona.

Serra E (1995) Geometria i projecte del sòl als orígens de la Barcelona moderna la vila de Gràcia. Edicions UPC, Barcelona.

Smith AD (2000) The nation in history. Historiographical debates about ethnicity and nationalism. Polity Press, London.

Solà T, Solà À (1984) El ceixement urbà de Gràcia en les dècades de 1820 i 1830. Anàlisi de la urbanització. In El Pla de Barcelona i la seva història. La Magrana -Institut Municipal d’Història, Barcelona: 389-410.

Vázquez Montalbán M (1987) Barcelonas. Empúries, Barcelona.

Vila P, Casassas L (1974) Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. Aedos, Barcelona.

Vilanova F (2010) Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana. Empúries, Barcelona.

Vilanova F (2005) La Barcelona franquista i l’Europa totalitària (1939-1946). Empúries, Barcelona.

Vinsonneau G (2002) L’identité culturelle. Armand Colin, París.

Vovelle M (1985) Ideologías y mentalidades. Ariel, Barcelona.

Whatmore S (2002) Hybrid geographies. Natures, Cultures, Spaces. Sage, London.

Woodward K (ed.) (2004) Questioning identity: gender, class, ethnicity. Routledge, London.

 

Recebido: 18/06/2010. Aceite: 04/11/2010

Creative Commons License Todo o conteúdo deste periódico, exceto onde está identificado, está licenciado sob uma Licença Creative Commons